TRANSFORMACIÓ DE MOVIMENT CIRCULAR ALTERNATIU

Biela-Manovella. Té dues barres articulades: una gira i l'altre es desplaça per una guia. La barra que gira s'anomena manovella i l'altre biela.


la manoveñlla gira de manera que la
unió de la bielo-manovella s'obre
i empeny la barra. És com estirar un braç
obrint el colze.





Quan la biela i la manovella estan aliniades,
la barra arriba al punt més distant. És com
tenir el braç completament estirat.





La manovella continua girant,
la biela s'inclina, i la barra retrocedeix
com si el braç s'encogís



La biela retrocedeix fins que se superposa la manovella i s'interveix el moviment lineal.











EXCENTRICA I CIGONYAL

• EXCENTRICA. transforma simultaniament un moviment de gir en diversos moviments alternatius.
• CIGONYAL. transforma simultaniament un moviment de gir en diversos moviments alternatius.

MECANISMES DE TRANSFORMACIÓ

Els mecanismes de transformació canvien el tipus de moviment, de lineal a circular, o a la inersa, i d'alternatiu a circular, o a la inversa.

TRANSFORMACIONS DE MOVIMENT CIRCULAR A LINEAL O DE LINEAL A CIRCULAR: PINYÓ-CREMALLERA.
El sistema está compost per dues peces:

• Un engranatge, anomenat pinyó que gira al voltant d'un eix
• Una barra dentada, anomenada cremallera que es desplaça seguint un moviment lineal

Les dents del pinyó engranen la barra de amnera que un moviment de gir del pinyó produeix un desplaçament lineal de la barra.

Trens de mecanismes

Els trens de mecanismes estan formats per la unió de diversos mecanismes simples. Per exemple, els rellotges analògics tenen molts engranatges, els uns acoblats amb els altres.
                                                 

                                                       TREN D'ENGRANATGES

                                                TREN DE RODES I CADENES

  

                                                     TREN DE POLITGES  

CARGOL SENSE FI I RODA

La unió cargol sense fi amb una roda és una altra forma de transmissió de moviments, però aquest cop entre eixos que són penpendiculars entre ells.

        

transmisions

TRANSMISSIÓ PER CORRETJA
En aquest cas el mecanisme està format per una corretja que condueix  el moviment d'un a politja a
una altra. Les ranures de totes dues politjes tenen la mateixa mida i la corretja entre totes dues ha de tenir la tensió adequada perquè es transmeti el moviment.
Tal com pots deduir, la politja petita gira a més velocitat perquè la seva vida es menor.

L'equació que relaciona el moviment de dues politges unides per una corretja és:
                               
                                                           D1·W1=D2·W2


   D1: diàmetre de la politja 1                                                 W1: velocitat angular  de la politja 1
   D2: diàmetre de la politja 2                                                 W2: velocitat angular  de la politja 2


TRANSMISSIÓ PER CADENA I RODES
En aquest cas el mecanisme està format per una cadena i rodes dentades.

Es compleix l'ecuació d'equilibri de la transmissió per engranatges:
                                                   Z1·W1=Z2·W2

excercicis

1.- se quiere obtener una rueda dentada receptora  de 400 mp mediante un motor que tiene un engranaje en su eje de 50 dientes y que gira a 100 nmp. calcula el num de dientes de la receptora.

Z1·W1= Z2·W2
80·100= Z2·400
8000:400= 20

2 Dado el siguiente sistema de engranajes, calcula la velocidad de giro del engranaje 2 si el 1 gira a 10 revoluciones por segundo.

Z1·W1= Z2·W2
12·10= 6·W2
120:6= 20 rps

3 se quiere construir un mecanismo multiplicador de velocidad con dos engranajes de 10 y 30 dientes respectivamente.
- indica cual de ellos debe acoplarse al motor ( el de 30) y cual al conducido ( al de 10) para conseguir la reducción de velocidad.
30:10= 3
-calcula la relación de transmisión. = 10